Concerts Cor Generalitat Valenciana Música Noticies

El Gato Montés del mestre Penella a la sala principal del Palau de les Arts

La sala principal del Palau de les Arts acull la representació del:

El Gato Montés de Manuel Penella

30 / X / 2016 – 1, 3, 5 / XI / 2016

Sala Principal del Palau de les Arts

Data Esdeveniment Lloc Ciutat Categoria
30.10.2016
18.00 h
El Gato Montés de Manuel Penella Palau de les Arts Reina Sofia València Cor de la Generalitat Valenciana
01.11.2016
20.00 h
El Gato Montés de Manuel Penella Palau de les Arts Reina Sofia València Cor de la Generalitat Valenciana
03.11.2016
20.00 h
El Gato Montés de Manuel Penella Palau de les Arts Reina Sofia València Cor de la Generalitat Valenciana
05.11.2016
19.00 h
El Gato Montés de Manuel Penella Palau de les Arts Reina Sofia València Cor de la Generalitat Valenciana

Cor de la Generalitat Valenciana
Francesc Perales, director

Orquestra de la Comunitat Valenciana

Dirección musical
Óliver Díaz

Direcció de escena
José Carlos Plaza

Escolania de la Mare de Déu dels Desemparats
Luis Garrido, director

Producció
Teatre de la Zarzuela

Repartiment

Rafael
Andeka Gorrotxategi

Soleá
Maribel Ortega

Juanillo (Gato Montés)
Àngel Òdena

Gitana
Cristina Faus

Padre Antón
Miguel Ángel Zapater

Frasquita
Marina Rodríguez-Cusì

Hormigón
Jorge Álvarez *

Loliya
Carmen Avivar **

Caireles
Lluís Martínez **

Pezuño
Boro Giner **

Recalcao
Juan Felipe Durá **

Pastorcillo
Mónica Bueno **

Vendedor
José Javier Viudes **

Alguacilillo
Fernando Piqueras **

Peones
Antonio Gómez **
Bonifaci Carrillo **
Vicente Antequera **

  • Centre de Perfeccionament Plácido Domingo
    ** Cor de la Generalitat Valenciana

Sinopsi

acte I
A la casa de Rafael, en algun lloc d’Andalusia.

En un mas andalús, en els confins de la serra, es disposa un festí. Loliya prepara un banquet per als convidats mentre que Soleá, embullada en amors amb Rafael Ruiz, el torero al que criden “El Macareno”, va intranquil·la pel seu estimat. Frasquita, la mare del torero, la calma relatant davant Soleá els triomfs del seu fill a la plaça de Madrid.

La gent del mas, el Pare Antón i els altres convidats donen la benvinguda a Rafael, que entra a casa al costat de Formigó, picador de la seva quadrilla. Després de saludar la seva mare i la gitana Soleá, s’aparta de la celebració per agrair a la Mare de Déu el triomf, que el mateix Pare Antón corrobora en llegir el publicat al Herald de Madrid.

Acabada la seva oració, Rafael declara en públic el seu amor per Soleá i l’ocasió se celebra amb balls de gitanos. Una d’aquestes gitanes prediu el futur de Soleá i li anuncia la seva propera mort davant el despit general i la burla del torero.

És llavors quan apareix Juanillo, un bandoler al que criden “El Gato Montés”, que ha baixat del seu refugi a la serra. Vés reclamant a Soleá, qui sembla ser que l’estima. Els convidats a la festa sufoquen un conat de baralla entre els dos homes, que no obstant això juren tornar-se a trobar abans que El Gat explica la seva història d’un pròfug acusat de matar un home per Soleá.

Tots s’han anat i Soleá confessa al Pare Antón seu amor apassionat per El Gat des de la seva infantesa. Però és Rafael qui serena la seva ànima i dóna pau i sentit a la seva vida. Mentrestant, el cant llunyà d’un pastor recorda en els seus versos la terrible tempesta que s’ha de deslligar.

Torna El Gat escopeta en mà i Soleá evita una nova lluita, desarmant al torero, que ha tret una navalla, i amenaçant a tots dos amb la seva pròpia mort. El Gat avisa llavors a Rafael: o es deixa matar a Sevilla pel toro, o ell mateix ho farà després.

 

acte II
Als voltants de la plaça de toros de Sevilla.

Rafael s’està vestint de llums a casa sevillana; l’assisteix Caireles, el seu mosso de estoc, mentre Soleá l’ajuda i li demostra més agraïment que amor.

Amb ells està també Formigó, un altre ajudant de “El Macareno”, al qual Soleá li confessa l’amenaça que plana sobre Rafael.

Frasquita, la mare del torero, adverteix que alguna cosa no va bé just quan Rafael marxa a la plaça i Soleá s’acomiada d’ell amb un petó.

L’escena muta al pati de cavalls de la plaça de toros de Sevilla, on un intranquil Rafael i Formigó esperen que comenci la correguda.

Sona un pasdoble i marxen i als toreros. Soleá i Frasquita van angoixades, però Formigó les reclou a la capella perquè no inquietin a Rafael.

Comença la correguda i, en el tràngol d’una magnífica passada, el toro fereix de mort a Rafael. Formigó entra desesperat a la capella i Soleá, a l’assabentar-se, cau esvaïda en els seus braços.

 

acte III
A la serra.

A la casa de Frasquita estan vetllant el cos de Soleá, que ha mort de pena per Rafael.

Apareix El Gat, indignat davant el que considera una trista mentida i disposat a plorar per la seva estimada. Encegat per la bogeria del seu amor, entra a l’habitació on jeu Soleá, la càrrega sobre les seves espatlles i se l’emporta.

L’escena canvia llavors al cau del desesperat bandoler, que ja no té cap raó per viure.

Quan la gent de la plana pugen a la serra per detenir-lo, El Gat s’enfronta a ells convidant-los a matar-ho amb el seu propi punyal, cosa que no fan.

Hi van els guàrdies per arrestar i llavors El Gat Montés ordena al seu amic Pezuño que el mati. Agonitzant, El Gat abraça el cos sense vida d’Soleá i mor.

Anuncios
A %d blogueros les gusta esto: